Marta López, Montserrat Flores

224 pàg. 30 x 24 cm.
De Pedra, núm. 1

El Cementiri General de Reus és, sens dubte, un dels centres històrics i artístics més importants de la ciutat. Des del segle XII fins al XIX, Reus va tenir tres cementiris anteriors a l’actual. El primer es trobava al bell mig de la vila, a prop de la Prioral de Sant Pere; el següent s’ubicà uns metres més enllà, entre les Peixateries Velles i carrer del Fossar Vell actuals i, més tard, pel creixement demogràfic de la ciutat, el cementiri es traslladà a la sortida de Reus pel camí de Montblanc, a la vora de l’ermita del Roser. El 1867, l’arquitecte Antoni Molner elaborà el primer projecte del que havia de ser l’actual cementiri de Reus. El 1869, gràcies al testament de l’advocat i polític liberal Josep Sardà i Cailà, s’engegà definitivament la construcció del nou cementiri, encara que no seguia el projecte d’Antoni Molner. Finalment, el cementiri actual –el primer cementiri general de Catalunya– es posà en funcionament el 2 de gener de 1871, data en què s’hi féu el primer enterrament. Des de llavors, ha sofert diverses modificacions i ampliacions.

A més de ser un nucli històric de primer ordre, el Cementiri General de Reus també és un important centre artístic. Entre el repòs i la tranquil·litat dels seus carrers hi trobem autèntiques obres d’art, la major part d’elles desconegudes pels visitants, de reconeguts arquitectes com Lluís Domènech i Montaner, Jeroni F. Granell i Manresa, Leandre Albareda o Josep O. Mestres; escultors com Plácido Zuloaga o els germans Venanci i Agapit Vallmitjana i Barbany, i fins i tot artistes reusencs, com els escultors Joan Rebull i Joan Roig i Soler. A través d’aquestes pàgines us proposem un passeig solemne i silenciós pel cementiri reusenc: des de la seva història fins a la simbologia i el respecte de les figures i monuments que hi descansen.