El vell somriure de la veritat, guanyadora del primer Premi Pragma de Narrativa, sobreposa dues històries iniciades el 1927 que es bifurquen i es retroben l’estiu de 2004. Jordi Agràs incorpora components eròtics, incrementa els elements de crònica negra sense arribar en cap moment a pretendre bastir un thriller, intensifica de manera més clara la denúncia social, juga amb habilitat en l’aiguabarreig que conformen les diverses històries, recupera l’anagnòrisi, que afecta no tant als personatges com al protagonista investigador (els personatges sí saben qui són i d’on vénen, qui no ho sap és el narrador i amb ell, el lector) i sobretot posa en evidència una bona capacitat d’ironia i una notable traça a fer avançar l’argument, quan convé en meandres juganers, quan s’escau amb components esperpèntics, quan cal en línia recta i a tot gas. Jordi Agràs té l’habilitat, a mesura que avancen les pàgines, de fer aparèixer nous personatges, d’obrir inesperats espais de fabulació, d’endinsar-se en episodis que si de bon començament semblen col·laterals, acaben convergint en el desenllaç final, sorprenent i ben travat. La ficció supera la realitat.
El vell somriure de la veritat és una crònica irreal, ambientada a Reus, malgrat que les pinzellades de contextualització són ben trobades i explicades, tant per al 1927 com per al 2004. En definitiva, una novel·la que recupera Reus com a plataforma per a la imaginació.